Periodisme amb propòsit

L’associació SaóPrat del Baix Llobregat acompanya persones en situació de vulnerabilitat, especialment joves, des de la formació fins a la seva incorporació laboral i durant els primers mesos al lloc de treball. La inclusió laboral no comença el dia que algú signa un contracte. Per a moltes persones en situació de vulnerabilitat, abans cal adquirir formació, guanyar experiència i disposar d’un acompanyament que ajudi a sostenir el procés. Aquest recorregut és el que impulsa SaóPrat des del Prat de Llobregat, on treballa per ampliar les oportunitats educatives i professionals de les persones que afronten més dificultats per accedir al mercat laboral. Un dels eixos de l’entitat és la seva empresa d’inserció, creada el 2007. El projecte ofereix formació en diferents àmbits i experiència laboral per facilitar posteriorment l’accés a una feina. S’adreça, entre altres col·lectius, a joves en situacions precàries, molts dels quals d’origen immigrant. «Ens centrem en les persones», resumeix l’associació. La frase descriu una metodologia que, segons explica Olga Valls, coordinadora del projecte d’inserció laboral i responsable de responsabilitat social corporativa (RSC), no s’acaba amb la formació ni amb la contractació: l’equip acompanya cada participant durant el procés i en manté el seguiment durant els primers mesos en el seu nou entorn de treball.

L’Ajuntament de Barcelona prepara estudis per transformar la Diagonal, la Gran Via i la Ronda Litoral, mentre la direcció de Trànsit de la Generalitat estudia carrils reversibles a l’A-2 i la B-23 i s’espera el vial segregat pels camions a la Ronda Litoral, des de Cornellà (centre comercial Splau) fins al port. El gràfic que encapçala aquesta informació mostra les dificultats que els ciutadans del territori Llobregat tenen.   Entrar a Barcelona des del Baix Llobregat continua sent una prova de paciència per a milers de treballadors. La posada en servei de la llargament esperada «pota sud» de Sant Boi ha millorat la circulació en aquest nus, però persisteixen els colls d’ampolla de la Diagonal, la Gran Via per l’Hospitalet i la Ronda Litoral a la Zona Franca. Les administracions preparen actuacions per reorganitzar aquests accessos, donar prioritat al transport públic i gestionar millor les hores punta, mentre continua pendent el vial que ha de separar els camions que es dirigeixen al port del trànsit general. Les iniciatives es troben en fases diferents. Barcelona prepara estudis per definir la transformació de les seves portes d’entrada amb horitzons el 2030, el 2040 i el 2050. El Servei Català de Trànsit (SCT) ha plantejat utilitzar simulacions digitals per estudiar mesures com els carrils reversibles al corredor del Llobregat. I els nous accessos portuaris avancen amb projectes i licitacions, però sense una data d’obertura del conjunt del recorregut des de Cornellà acreditada en la documentació consultada.

El reconeixement, lliurat en el 45è aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), destaca iniciatives locals desenvolupades entre el 2016 i el 2025 en àmbits socials, educatius i de gestió. A la imatge que encapçala aquesta informació, responsables de Gavà recullen el guardó. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha reconegut l’Ajuntament de Gavà per la seva trajectòria d’innovació en la gestió municipal. La distinció s’ha lliurat durant l’acte del 45è aniversari de l’entitat, celebrat al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, i posa en valor onze bones pràctiques impulsades pel consistori entre el 2016 i el 2025. Les iniciatives formen part del Llibre de bones pràctiques dels governs locals, elaborat des del 2014 per la FMC i la Fundació Carles Pi i Sunyer a través del Banc de Bones Pràctiques. La selecció recull projectes que poden servir de referència a altres municipis per millorar els serveis a la ciutadania.

Les jornades prèvies al 7è Congrés de les Dones han abordat, en diferents taules celebrades en diverses poblacions de la comarca, qüestions com la violència digital, la salut femenina, la precarietat laboral i la discriminació per edat i origen. A la imatge que encapçala aquesta informació, l’alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, durant la seva participació en la presentació del congrés que se celebrarà a Sant Joan Despí els dies 23 i 24 d’octubre. La igualtat entre dones i homes continua sent una assignatura pendent en molts àmbits de la societat. Tot i que durant les últimes dècades s’han aconseguit avenços importants, les desigualtats laborals, les violències masclistes i les dificultats per accedir a determinats drets continuen formant part de la realitat de moltes dones. Amb aquesta preocupació, el Baix Llobregat es prepara per celebrar la setena edició del Congrés de les Dones, que tindrà lloc els dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí.

Tal dia com avui, el 17 d’octubre de 1986, es va produir una alegria generalitzada. Quaranta anys després de la designació de Barcelona com a seu olímpica («À la Ville de…»), el llegat esportiu ha superat totes les expectatives. Només perilla pel desgast de la memòria d’aquell món infinitament millor. La imatge que encapçala aquest article recorda l’explosió d’eufòria representada en l’alcalde Pasqual Maragall després de l’anunci del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch. L’autor d’aquest article, Francesc Perearnau, veí de Sant Just Desvern, periodista del diari Mundo Deportivo des del 1973, mitjà en què va arribar a ser subdirector a partir del 1996, repassa com Barcelona’92 va transformar la ciutat i va marcar un salt històric per a l’esport espanyol, amb 22 medalles i l’impuls de programes com l’ADO i el CAR de Sant Cugat. També destaca el llegat al territori Llobregat: el Canal Olímpic de Castelldefels, el camp de beisbol de Viladecans i la reconversió de la seu de beisbol de L’Hospitalet, per acabar amb el record de Nelson Mandela i l’esperança de convivència que van projectar els Jocs.

El calendari de fires d’ocupació d’octubre continua al Baix Llobregat i L’Hospitalet després de la jornada celebrada a Esplugues. Cornellà, Barcelona i L’Hospitalet oferiran noves oportunitats per connectar persones que busquen feina amb empreses, entitats i serveis d’orientació laboral. A aquestes cites s’hi suma una convocatòria de Randstad amb 200 vacants de repartiment, algunes vinculades a una base logística del Prat, però també hi ha ofertes de feina per a carretoners a Abrera i Martorell. A la imatge que encapçala aquesta informació es pot apreciar l’interès del públic que ha despertat a Esplugues la segona convocatòria de la fira d’ocupació. La segona Fira de l’Ocupació d’Esplugues, celebrada el 8 d’octubre a l’Espai Baronda, va reunir més de 800 persones, 17 empreses i entitats i 194 llocs de treball. L’organització va rebre 1.125 candidatures. La preselecció mitjançant una plataforma digital va permetre que les persones convocades mantinguessin entrevistes breus amb els responsables de selecció i presentessin directament la seva experiència i motivacions.

El PSC del Baix Llobregat vol que tres dirigents vinculats a la comarca tinguin un paper destacat en la candidatura socialista per Barcelona a les eleccions generals del 29 de novembre. La federació proposa la incorporació d’Eva Granados i Raquel Sánchez, mentre que José Zaragoza podria repetir com a diputat al Congrés. El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ja va ser escollit cap de llista per Barcelona en el consell nacional celebrat diumenge passat. Eva Granados, actual secretària d’Estat de Cooperació Internacional i exportaveu del grup socialista al Parlament, es perfila com la seva número dos, segons la informació publicada per EFE sobre la candidatura. La federació del Baix Llobregat també ha proposat Raquel Sánchez, exministra de Transports i actual presidenta de Paradores, que podria ocupar el quart lloc.

L’artista destinarà a la fundació que ha creat al Districte Cultural de L’Hospitalet els 30.000 euros del Premi Nacional de Músiques Actuals, mentre opta a set Latin Grammy. I és que la cantant de Sant Esteve Sesrovires ha creat la seva pròpia fundació per donar suport a joves artistes des de l’edifici on també ha instal·lat el seu estudi de gravació després de reformar un immoble del carrer de Can Pi. Rosalía ha afegit a la seva trajectòria musical una nova faceta: la de mecenes. L’artista catalana ha creat una fundació amb seu a L’Hospitalet per impulsar el talent creatiu i donar suport a artistes emergents mitjançant beques i ajuts econòmics. L’entitat prestarà una atenció especial a la formació de joves en els àmbits cultural i musical i es proposa contribuir a la preservació, difusió i evolució de la música. La Fundació Rosalía està situada al número 19 del carrer de Can Pi, al Districte Cultural de L’Hospitalet, molt a prop del recinte firal de Gran Via, al mateix edifici on la cantant ha instal·lat el seu estudi de gravació. La reforma de l’immoble ja ha finalitzat. El projecte de l’estudi es va donar a conèixer el 2024, quan van començar les obres per transformar un edifici d’oficines en un espai des d’on produir nous projectes musicals. La fundació va quedar inscrita al registre corresponent després de ser constituïda per Rosalía l’abril del 2025. La seva dotació inicial va ser de 30.000 euros. A aquesta quantitat s’hi afegiran ara els 30.000 euros del Premi Nacional de les Músiques Actuals 2026, que l’artista destinarà a l’entitat, segons han informat fonts properes a la cantant. El Ministeri de Cultura li va concedir el guardó per la transcendència artística de LUX, el seu últim àlbum, i per una trajectòria internacional marcada, segons el jurat, per la investigació, el risc i l’evolució creativa. La iniciativa situa Rosalía al mapa cultural de L’Hospitalet més enllà de la seva activitat musical. La cantant, que acaba de fer 34 anys, vincula així el seu espai de treball a la ciutat amb un projecte de suport a nous creadors. La fundació aspira que els ajuts permetin als joves artistes formar-se i desenvolupar els seus projectes.

Baconfa, SL (BCN Content Factory), empresa editora de nextllobregat.cat i de les publicacions impreses de la mateixa capçalera, ha estat seleccionada com a finalista dels Premis FEmImpacte 2026 en la categoria d’Impacte Cultural. La candidatura reconeix una tasca periodística dedicada a explicar L’Hospitalet i el Baix Llobregat des de la proximitat i a donar visibilitat a les persones i projectes que contribueixen al desenvolupament del territori. Els guardons es lliuraran el 7 d’octubre a L’Hospitalet. A la fotografia que encapçala aquesta informació apareixen alguns dels col·laboradors de nextllobregat.cat al costat de consellers comarcals en la presentació de l’edició impresa de l’Anuari 2026, en què es fa una radiografia de la longevitat al Baix i L’Hospitalet a través de la mirada de joves periodistes que entrevisten una cinquantena de ciutadans majors de 65 anys que, amb la seva activitat, mantenen el batec dels seus municipis i de la comarca. Rebem la notícia amb gratitud i una alegria continguda. Per als qui fem Next Llobregat, aquesta distinció és un estímul per continuar practicant un periodisme en positiu: explicar el que passa amb rigor, abordar els problemes amb context i prestar atenció a les iniciatives, el talent i les oportunitats que sorgeixen als nostres municipis del territori Llobregat. Aquesta mirada es desenvolupa tant en la informació diària del digital nextllobregat.cat com en les publicacions online i impreses Anuari, una edició monogràfica i prospectiva sobre el futur del territori, i Estiu al Baix, centrada en l’oferta cultural, gastronòmica, turística i d’oci. A aquestes s’hi suma quiesquialbaix.com, una enciclopèdia que aporta una visió de 360 graus del territori Llobregat en tots els àmbits, en radiografiar els poders institucional, polític, judicial, policial i mediàtic i els mons econòmic, laboral, associatiu, religiós, cultural, educatiu, sanitari i esportiu, completada amb la identificació de les persones que han estat escollides a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Consell Comarcal, Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona).

Un acte a Viladecans recupera el paper de militants, parròquies i moviments catòlics en la resistència antifranquista i la construcció democràtica del Baix Llobregat. La democràcia no va arribar al Baix Llobregat des dels despatxos institucionals. Abans de fer-se visible a les urnes, s’havia obert pas durant anys a les fàbriques, les parròquies, les associacions veïnals i també en habitatges particulars que van servir com a refugi i punt de trobada de l’oposició al franquisme. Una taula rodona celebrada a Ca n’Amat, a Viladecans, ha recuperat ara el paper que van exercir els cristians progressistes en aquella lluita per les llibertats i en la transformació social de la comarca. A la imatge que encapçala aquesta crònica, els participants i el president del CECBLL posen per a nextllobregat.cat. La trobada ha reunit activistes, religiosos i representants del moviment veïnal que van participar en la resistència antifranquista i van viure en primera persona el trànsit cap a la democràcia. La sessió s’emmarca en la tretzena convocatòria de Recerca Col·lectiva impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), titulada «1975. El Baix Llobregat», un projecte que estudia la contribució de la comarca a la recuperació de les llibertats durant el franquisme i la Transició. La recerca està dirigida pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Botella, que no va poder assistir-hi per motius familiars d’última hora, i està coordinada per la doctora en Història Contemporània Carme Sanmartí. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) organitza el projecte amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner. La regidora de Medi Ambient de Viladecans, Encarni García Jiménez, i el president del CECBLL, Jordi Sicart, van obrir l’acte reivindicant precisament aquesta democràcia construïda des de baix. Entre els exemples va aparèixer el d’Antònia Donyate, coneguda com «la mare», la casa de la qual es va convertir en lloc de reunió i refugi per a persones vinculades a l’oposició. Allà es distribuïa premsa del PSUC, s’hi celebraven trobades polítiques i s’hi acollien joves militants.

No pretenc actualitzar l’il·lustratiu article que va publicar a El Pobrecito Hablador el gran Mariano José de Larra el 14 de gener de 1833, el títol del qual, “Torni vostè demà”, ha passat a la història com una de les frases que, fins a la pandèmia, solien pronunciar els funcionaris que atenien els seus súbdits contribuents. Perquè ara és un robot qui atén el telèfon per, quan n’hi ha, atorgar una cita prèvia, atès que l’aristocràcia del funcionariat no es digna a atendre sense la concessió anticipada del seu temps. Un temps que ara pot dedicar a utilitzar la intel·ligència artificial per resoldre expedients o elaborar documents i prolongar així el pecat capital de la mandra entre els qui la cultiven, que n’hi ha, i a cabassos, a tots els nivells de les administracions, començant per la local. La vagància, la fluixesa, la ganduleria o l’ociositat que es reuneixen en la mandra és un dels set pecats capitals perquè la tradició cristiana considera que de la seva pràctica poden néixer altres vicis o faltes, com l’absència de voluntat o d’esforç per dur a terme les tasques quotidianes i complir amb les obligacions. Tot plegat embolcallat en l’accídia, entesa com la desgana per les coses de Déu i, en aquest cas, per la pràctica de la fe en el bé comú i en el servei públic.

David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns.  La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral. En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes? És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.