Periodisme amb propòsit

El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona a L’Hospitalet acull des d’aquest dimarts 8 de setembre la primera edició de Battery & ES Tech Europe, que reunirà més d’un centenar d’empreses i institucions i més de 70 experts internacionals d’una indústria estratègica per a la competitivitat del continent. A la imatge que encapçala aquesta informació, una de les tecnologies de les ciutats intel·ligents que requereix una font d’alimentació autònoma. L’Hospitalet es convertirà durant dos dies en un dels punts de connexió de la futura indústria energètica europea. El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona obrirà aquest dimarts, 8 de setembre, les portes de Battery & Energy Storage Tech Europe 2026, un nou saló especialitzat en bateries i emmagatzematge energètic que neix amb vocació de convertir-se en un fòrum de referència d’un sector cridat a tenir un paper determinant en l’electrificació de l’economia i la competitivitat industrial del continent.

Sant Just Desvern és un mirall en calma de l’estiu metropolità. Aquí les tardes s’allarguen entre piscines envoltades de gespa, terrasses sota els arbres i camins que s’endinsen a Collserola. No hi ha grans aglomeracions ni soroll constant. S’hi veuen veïns passejant, famílies que es troben quan cau el sol i joves que busquen ombra després de fer esport. L’estiu no es converteix en espectacle: es viu com un refugi. “Sant Just és com un petit oasi a prop de la gran ciutat”, resumeix l’alcalde Joan Basagañas, en referència a un municipi on conviuen natura, patrimoni i una vida quotidiana que avança a un altre ritme.  

La ciutat enllaça l’èxit del Festival Al Carrer del juliol amb cinc jornades festives, del 4 al 8 de setembre, que tindran com a principals reclams musicals Los Manolos, Rafa Sánchez, Mama Dousha i La La Love You. A la imatge que encapçala aquesta informació, el cantant Rafa Sánchez, un dels plats forts de la festa, que actuarà en solitari el dilluns 7 per interpretar també cançons de La Unión. Viladecans torna a convertir-se, amb l’arribada del setembre, en un gran escenari a l’aire lliure. Tot just dos mesos després que els carrers i places de la ciutat acollissin, del 3 al 5 de juliol, la 37a edició del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer, amb 29 espectacles de 28 companyies catalanes, espanyoles i internacionals, el municipi reprèn el pols festiu amb la seva Festa Major d’Estiu, que se celebra del 4 al 8 de setembre, coincidint amb la festivitat de Santa Maria de Sales, patrona de la ciutat. Si Al Carrer va convertir Viladecans a l’inici de l’estiu en un gran aparador de les arts escèniques a l’espai públic, la Festa Major servirà pràcticament per acomiadar la temporada estival amb una programació que combina grans concerts, cultura popular, propostes familiars, activitats esportives i mesures destinades a garantir una celebració més segura, accessible i inclusiva. La música serà un dels grans eixos d’una festa que repartirà els seus escenaris per diferents punts de la ciutat. Entre els noms amb més capacitat de convocatòria figuren Rafa Sánchez, la inconfusible veu de La Unión; els sempre festius Los Manolos, convertits des dels Jocs de Barcelona’92 en un dels símbols més populars de la rumba catalana; Mama Dousha i el seu pop fresc, i La La Love You, una de les bandes que més públic ha mobilitzat dins de l’indie rock espanyol dels darrers anys.

El futur Campus Clínic guanya dimensió, incorpora més de 1.100 habitatges —la meitat de protecció oficial— i la nova Facultat de Farmàcia. La ciutadania podrà participar en el planejament fins al desembre i l’avantprojecte urbanístic s’ha d’aprovar durant el primer semestre del 2027, a les portes de les eleccions municipals. L’horitzó perquè el nou hospital entri en servei és el 2035. A la imatge de portada, els membres del Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, que integra a nou institucions, entre elles els ajuntaments de l’Hospitalet i Esplugues. El compte enrere per al trasllat de l’Hospital Clínic al final de la Diagonal ja ha començat. El projecte que durant anys s’ha dibuixat sobre el paper com una de les grans operacions sanitàries i urbanístiques metropolitanes comença a prendre forma amb un abast encara més gran del previst: un nou pol biomèdic d’uns 500.000 metres quadrats entre Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues, amb el nou hospital com a peça central, però també amb recerca, docència universitària, empreses vinculades a les ciències de la vida, habitatge, equipaments i zones verdes.

nextllobregat.cat entra al backstage i assisteix a l’assaig general del Cirque du Soleil hores abans de l’estrena a Bellvitge d’una autèntica òpera circense del segle XXI, on el vell «més difícil encara» es barreja amb teatre, música, vestuari i somnis. A la imatge que encapçala aquest reportatge, l’acròbata Darián Cobas i la cap de vestuari, Mar González, a qui nextllobregat.cat ha entrevistat, i una imatge de l’assaig de les contorsionistes, sense maquillatge ni vestuari de la funció. Hi ha un moment, abans que s’encenguin els focus i el públic ocupi les graderies, en què el Cirque du Soleil deixa al descobert el seu secret. Encara no hi ha maquillatge, ni tots els vestits han sortit dels seus penjadors, però sobre la pista ja es vola, es desafia la gravetat i es repeteix una vegada i una altra allò que, unes hores després, haurà de semblar impossible i senzill alhora. nextllobregat.cat ha pogut entrar al backstage i assistir a l’assaig general de KURIOS – Gabinet de Curiositats abans que la nit d’aquest dijous s’aixequi el teló sota la Gran Carpa instal·lada a Bellvitge, a L’Hospitalet. Entre bastidors es descobreix que darrere del que es pot considerar l’espectacle més gran del món hi ha una formidable maquinària humana de precisió, una veritable òpera circense del segle XXI en què les acrobàcies del «més difícil encara» conviuen amb música, interpretació, vestuari, màquines impossibles i una atmosfera construïda amb màgia i somnis.

Los Sírex, 091, La Perra Blanco, Dan Peralbo i el Comboi i Señor Chinarro encapçalen la trenta-setena edició que, del 10 al 13 de setembre, reivindica el llegat musical com una eina per construir futur. Sant Boi torna a convertir-se aquest mes de setembre en un dels grans punts de trobada de la música independent i alternativa a Catalunya. El Festival Altaveu afronta la seva 37a edició amb una programació construïda precisament sobre el diàleg entre generacions, entre artistes que van ajudar a posar els fonaments del pop i el rock estatal i noves veus que estan transformant aquests mateixos llenguatges des de l’electrònica, el folk, l’R&B o l’experimentació.

La presidenta de la delegació de la Cambra a la segona ciutat de Catalunya reclama connectar el creixement de plaça Europa, la Fira i el BioClúster a l’entorn de Bellvitge amb els barris i el petit comerç. Elisabet Parés parla de L’Hospitalet des d’una doble condició: la d’empresària cultural que fa una dècada va traslladar la seva activitat des del Poblenou fins al carrer Cobalt, al Districte Cultural, i la d’hospitalenca nascuda al barri del Centre, en una família profundament vinculada a la ciutat. Tot i que actualment viu a Gavà, conserva intacta la memòria dels carrers que envolten l’Ajuntament, de l’antic cinema Oliveras, del bar Asturias i les seves patates braves i de l’oficina de La Caixa on treballava el seu pare. A la imatge que encapçala aquest text, Elisabet Parés durant el transcurs d’aquesta entrevista. «Per a mi, tot aquest entorn continua sent el meu barri i casa meva», explica la presidenta de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet. Aquesta vinculació personal conviu amb una mirada empresarial i metropolitana sobre una ciutat que, al seu parer, es troba davant d’una de les transformacions econòmiques més importants de la seva història, perquè assegura que els projectes més potents que afronta Catalunya en aquests moments “ja es desenvolupen a L’Hospitalet”. Parés és fundadora i directora de Palo Santo, una promotora des de la qual impulsa projectes culturals amb impacte social i territorial. També ha participat en la creació d’El Distrito, associació que reuneix artistes, estudis i empreses del Districte Cultural, i durant sis anys va organitzar el Festival CREA de L’Hospitalet. Formada en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció General per EADA, defensa la cultura no només com a expressió artística, sinó com una indústria capaç de generar ocupació, coneixement, inversió i cohesió social. La seva arribada a la presidència cameral, fa dos anys, va obrir una etapa de renovació en la representació empresarial de la segona ciutat de Catalunya. Ara afronta la segona meitat del mandat abans de les eleccions camerals del 2027 amb una prioritat: reforçar la connexió entre les grans inversions que estan transformant L’Hospitalet i un teixit econòmic format majoritàriament per petites empreses, autònoms, comerços, restauradors i professionals dels serveis.

No pretenc actualitzar l’il·lustratiu article que va publicar a El Pobrecito Hablador el gran Mariano José de Larra el 14 de gener de 1833, el títol del qual, “Torni vostè demà”, ha passat a la història com una de les frases que, fins a la pandèmia, solien pronunciar els funcionaris que atenien els seus súbdits contribuents. Perquè ara és un robot qui atén el telèfon per, quan n’hi ha, atorgar una cita prèvia, atès que l’aristocràcia del funcionariat no es digna a atendre sense la concessió anticipada del seu temps. Un temps que ara pot dedicar a utilitzar la intel·ligència artificial per resoldre expedients o elaborar documents i prolongar així el pecat capital de la mandra entre els qui la cultiven, que n’hi ha, i a cabassos, a tots els nivells de les administracions, començant per la local. La vagància, la fluixesa, la ganduleria o l’ociositat que es reuneixen en la mandra és un dels set pecats capitals perquè la tradició cristiana considera que de la seva pràctica poden néixer altres vicis o faltes, com l’absència de voluntat o d’esforç per dur a terme les tasques quotidianes i complir amb les obligacions. Tot plegat embolcallat en l’accídia, entesa com la desgana per les coses de Déu i, en aquest cas, per la pràctica de la fe en el bé comú i en el servei públic.

Javier González és el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat des de fa 3 anys, i una de les persones encarregades d’impulsar l’estratègia turística de la comarca en un moment especialment rellevant. Amb Barcelona convertida en Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i amb la celebració de l’Any Gaudí, el territori vol aprofitar l’oportunitat per reivindicar el seu patrimoni cultural, arquitectònic i natural, que sovint passa desapercebut. González defensa un model de turisme sostenible, accessible i allunyat de la massificació, basat en la posada en valor del territori i de la seva identitat. La Cripta Gaudí de la Colònia Güell, el llegat modernista de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí o espais singulars com el Museu de les Aigües, Walden 7 o La Rajoleta formen part d’una oferta patrimonial que encara és poc coneguda per a molts visitants.

Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, publicació que els lectors d’aquest digital poden descarregar-se gratuïtament en aquest enllaç Estiu al Baix configura un monogràfic sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet com a territori clau de l’Any Gaudí 2026 i de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La publicació que apareixerà en edició impresa el 30 de juny, i del que aquest text és el pròleg, reivindica una mirada metropolitana que va més enllà de Barcelona i situa el sud de la gran ciutat com a escenari essencial del modernisme, l’arquitectura industrial, el patrimoni romà i la creació contemporània. La fotografia que encapçala aquesta informació assenyala com la pràctica del ciclisme es veurà potenciada enguany amb el pas del Tour de França per la comarca del 4 al 6 de juliol. La Cripta de la Colònia Güell apareix com el gran eix del relat, al ser símbol emocional de la comarca, obra inacabada de Gaudí i peça fonamental per entendre la seva evolució arquitectònica. Al seu voltant, els reportatges recuperen la figura d’Eusebi Güell a través d’una entrevista a la besneta del gran mecenes del genial arquitecte; el paper de La Rajoleta d’Esplugues en la ceràmica modernista, el llegat de Jujol a Sant Joan Despí, el patrimoni de Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi, i la restauració del Pont del Diable de Martorell. El conjunt planteja també una lectura turística i cultural del territori. El Baix Llobregat es presenta com una alternativa de proximitat, sostenible i menys massificada, amb rutes patrimonials, espais singulars i una identitat arquitectònica pròpia. En aquest context, l’Hospitalet i la comarca es reivindiquen com a cocapital metropolitana de l’arquitectura, capaç d’unir memòria, innovació urbana i futur.

La campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta” proposa deu parades i deu experiències per promoure el turisme sostenible, cultural i de proximitat a la comarca. A la fotografia, les autoritats posen aquest divendres a Martorell al costat d’un ferrocarril d’FGC logotipat amb la campanya. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat han presentat aquest divendres la campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta”, una iniciativa que convida a descobrir la comarca en transport públic a través de la línia Llobregat-Anoia. Sota el lema “10 parades, 10 experiències”, la proposta vincula deu municipis del recorregut ferroviari amb atractius patrimonials, naturals, gastronòmics i culturals.

David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns.  La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral. En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes? És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.