Periodisme amb propòsit

La mostra “Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità” es podrà visitar fins al 20 de setembre dins del programa de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha inaugurat l’exposició “Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità”, una mostra que proposa una mirada sobre com es projecta avui el territori metropolità davant dels grans reptes urbans, climàtics i socials. L’exposició, instal·lada a l’antiga terminal de Drassanes, es podrà visitar des d’ara fins al 20 de setembre i coincideix amb el 15è aniversari de la creació de l’AMB com a institució supramunicipal. En la imatge que encapçala aquesta informació, una fotografia de satèl·lit de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb el territori Llobregat al sud. La mostra forma part del programa de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i situa l’espai públic com una de les principals eines per configurar el futur de la metròpolis barcelonina. Carrers, places, parcs, platges, equipaments, infraestructures, habitatge i espais de connexió apareixen com a peces d’un mateix sistema urbà que ha de respondre a fenòmens com el canvi climàtic, la mobilitat sostenible, la connectivitat, l’augment demogràfic, la preservació del patrimoni natural i cultural i la cohesió social.

Després d’emprendre la renovació dels 4.250 contenidors d’escombraries desplegats per tota la ciutat i activar la nova flota de recollida de residus, l’Ajuntament estén la implementació de la contracta “L’H més que net” a altres fronts sensibles de l’espai públic. La nova contracta de neteja viària reforça també els equips de retirada de grafits i el control preventiu de rosegadors a zones verdes i clavegueram. A la imatge que encapçala aquesta informació, dos operaris netegen pintades, una operació que es realitza 5.200 vegades l’any. L’Hospitalet continua implementant el canvi de model en la neteja i el manteniment de la ciutat, un dels aspectes que més preocupen la ciutadania. Després d’iniciar la renovació dels 4.250 contenidors i l’entrada en servei progressiva de la nova flota de recollida de residus, l’Ajuntament està ampliant el desplegament de la nova contracta “L’H més que net” a altres àmbits que tenen una incidència directa en la percepció quotidiana dels barris: la retirada de pintades, cartells i pancartes, i el control preventiu de rosegadors a zones verdes i al clavegueram.

El territori Llobregat combina la convocatòria dels Premis d’Innovació en Salut VTSO–XarSMART amb una campanya de l’Hospital de Viladecans i Voleiboom Castelldefels per protegir del sol infants, joves i famílies. A la imatge, jugadors de voleibol del club de Castelldefels posen per a un dels cartells de la campanya. Viladecans i el seu entorn tornen a situar-se aquests dies al mapa de la salut des de dues perspectives complementàries: la investigació biomèdica amb voluntat d’arribar al sistema sanitari i la prevenció comunitària adreçada als més joves. D’una banda, Viladecans The Style Outlets i l’IDIBELL han obert la cinquena convocatòria dels Premis d’Innovació en Salut VTSO–XarSMART. De l’altra, l’Hospital de Viladecans ha posat en marxa, juntament amb Voleiboom Castelldefels i amb la col·laboració dels ajuntaments de Castelldefels i Viladecans, una campanya per conscienciar sobre la protecció solar.

La campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta” proposa deu parades i deu experiències per promoure el turisme sostenible, cultural i de proximitat a la comarca. A la fotografia, les autoritats posen aquest divendres a Martorell al costat d’un ferrocarril d’FGC logotipat amb la campanya. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat han presentat aquest divendres la campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta”, una iniciativa que convida a descobrir la comarca en transport públic a través de la línia Llobregat-Anoia. Sota el lema “10 parades, 10 experiències”, la proposta vincula deu municipis del recorregut ferroviari amb atractius patrimonials, naturals, gastronòmics i culturals.

Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha anunciat aquest divendres al Fòrum Empresarial del Llobregat la nova etapa d’expansió territorial de la institució, amb la contractació d’un director gerent i quatre professionals per a la Cambra de Comerç del Baix Llobregat amb l’objectiu d’apropar els serveis camerals a les empreses de la comarca i de l’Hospitalet. El pròxim 16 de juliol l’actual president de la delegació cameral a la comarca, Carles Guilera, serà nomenat conseller de la institució barcelonina i en el mateix plenari s’escollirà la nova persona per rellevar-lo després de més de 23 anys al càrrec. A la imatge que encapçala aquestes línies, Santacreu apareix al costat de Santiago Ballesté, president d’AEBALL, i Carles Guilera, flanquejats per la presidenta de la delegació de la Cambra de Comerç a l’Hospitalet, Elisabet Parés Albors (a l’esquerra), i Rosa Fiol, directora general i vicepresidenta d’AEBALL (a la dreta). La Cambra de Comerç de Barcelona prepara una nova etapa al Baix Llobregat i a l’Hospitalet. El seu president, Josep Santacreu, ha anunciat aquest divendres a l’Hospitalet que la institució reforçarà la seva presència territorial a la comarca amb una estructura professional més àmplia, després d’una primera experiència pilot al Maresme. L’objectiu és apropar els serveis de la Cambra a les empreses del territori, especialment a les pimes, sense obligar-les a desplaçar-se a la seu central de la Diagonal. L’anunci s’ha produït durant un esmorzar del Fòrum Empresarial del Llobregat, impulsat per la patronal AEBALL i presidit per Santiago Ballesté. Santacreu ha aprofitat la seva intervenció per situar el Baix Llobregat i l’Hospitalet com un territori estratègic en l’economia catalana, però també per explicar que la Cambra vol guanyar proximitat, capil·laritat i capacitat de servei als principals espais empresarials del país.

En el centenari de la mort de l’arquitecte universal des de nextllogregat.cat recuperem el vincle entre l’escultor hospitalenc i santboià Ferran Soriano i la memòria gaudiniana del Baix Llobregat, on destaca el patrimoni universal de la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. L’artista, autor d’obra pública a l’Hospitalet, Sant Boi i altres espais del territori, ha convertit el ferro en llenguatge de carrer, ofici i memòria col·lectiva. A la imatge que encapçala aquesta informació, s’eleva al cel l’escultura “A Gaudí” que llueix des de 2003 a una rotonda santboiana. El centenari de la mort d’Antoni Gaudí, que es commemora aquest dimecres coincidint amb la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, també permet recuperar mirades menys conegudes però profundament arrelades al territori. Una d’elles és la de l’escultor Ferran Soriano i Rivero, autor d’una escultura d’homenatge a Gaudí inaugurada a Sant Boi de Llobregat i creador d’una trajectòria artística molt vinculada a l’Hospitalet, al Baix Llobregat i a l’espai públic.

Instituts de Gavà, Sant Boi, Sant Joan Despí i Viladecans destaquen entre els dotze centres premiats en la vuitena edició del programa metropolità d’innovació de FP aplicada. Quatre centres de formació professional del Baix Llobregat han estat reconeguts pels seus projectes guanyadors del MetròpolisFPLab d’enguany, el programa impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Fundació BCN Formació Professional per connectar el talent jove de l’FP amb les necessitats reals de les empreses. A la imatge que encapçala aquesta informació, foto de família dels guanyadors. L’acte de cloenda s’ha celebrat aquest dimecres amb la presentació pública dels dotze projectes guanyadors. Durant el curs 2025-2026, prop de 1.800 estudiants de formació professional han treballat en els reptes plantejats per empreses i entitats del territori, amb l’objectiu de aportar solucions innovadores, viables i aplicables en entorns professionals.

L’entitat patrimonialista sosté que el foc no és un fet aïllat, sinó la conseqüència d’anys d’abandonament institucional d’un edifici històric protegit. Per això, l’associació Perseu reclama en un comunicat responsabilitats polítiques i tècniques, a més d’una actuació d’urgència i transparència sobre els informes i terminis de recuperació. En la mateixa línia, l’entitat alerta que altres elements patrimonials de la ciutat, com Can Rigalt, Cal Masover Nou o La Remunta, poden seguir el mateix camí si no es canvia la política municipal. A la imatge que encapçala aquesta informació, estat en que ha quedat la Torre Gran desprès de l’incendi. L’associació Perseu, dedicada a la defensa del patrimoni de l’Hospitalet de Llobregat, ha denunciat públicament la “deixadesa prolongada i injustificable” de l’Ajuntament en la conservació del patrimoni històric de la ciutat després de l’incendi que aquest dimarts ha afectat la Torre Gran, un edifici històric protegit. L’entitat considera que el foc no pot interpretar-se com un accident aïllat o imprevisible, sinó com la conseqüència directa d’anys d’abandonament institucional, inacció política i manca de voluntat real de protegir el patrimoni hospitalenc. Segons Perseu, quan un edifici catalogat arriba a un estat límit de degradació, qualsevol episodi com un incendi, un temporal o un ensorrament deixa de ser una fatalitat i es converteix en una responsabilitat política.

El 10 de juny es compleixen cent anys (i tres dies) del tràgic i insòlit atropellament que va acabar amb la vida d’Antoni Gaudí. L’arquitecte que va desafiar la gravetat i va transformar la pedra en poesia orgànica universal manté una subtil i desconeguda connexió amb la capital d’Espanya i amb la capital del món, Nova York. En aquest article d’Enrique Sancho, es desgrana el seu mite a través dels seus projectes frustrats, el seu fort temperament i el colpidor misteri de les seves darreres hores. A la imatge que encapçala aquestes línies, l’icònic edifici destinat a hotel que Gaudí va projectar per a la ciutat dels gratacels i que no es va arribar a construir. El 10 de juny de 1926, el pols de Barcelona es va aturar pel remordiment. Tres dies abans, un ancià d’aspecte esquelètic, barba canosa i roba esfilagarsada havia estat atropellat pel tramvia de la línia 30 a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer Bailèn. Ningú no va acudir immediatament a ajudar-lo; diversos taxistes es van negar a traslladar un home que, als ulls dels vianants, no era més que un captaire moribund. Duia les butxaques buides, excepte per uns evangelis, un mocador i un grapat de fruits secs. Els pantalons els portava subjectats amb imperdibles. Va acabar a l’Hospital de la Santa Creu, l’hospici dels desemparats. No va ser fins l’endemà quan el capellà de la Sagrada Família va reconèixer aquells ulls blaus. No era un indigent: era Antoni Gaudí i Cornet, el geni més gran de l’arquitectura moderna. Aquest dimecres, 10 de juny, es compleix un segle d’aquell succés que va commocionar el país i que va obligar a canviar les lleis d’auxili ciutadà. Cent anys després, el mite de Gaudí continua més viu que mai, expandint el seu ressò fins i tot a llocs on, oficialment, mai no va arribar a construir. Com Madrid i Nova York.

La ciutat estrena aquest dimarts la seva Capitalitat Mundial de les Polítiques del Temps 2026 amb un fòrum dedicat al paper dels municipis mitjans en la conciliació, les cures, els serveis públics i la ciutat de proximitat. A la imatge, l’alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, en un acte al Consell Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb la seva presidenta, Eva Martínez, que també és alcaldessa de Vallirana. Sant Boi de Llobregat obre aquest dimarts, 9 de juny, la seva Capitalitat Mundial de les Polítiques del Temps 2026 amb la celebració del Fòrum de Municipis Mitjans pel Dret al Temps, una cita internacional que situarà la ciutat al centre del debat sobre com s’han d’organitzar els horaris, els serveis i la vida quotidiana des de l’escala local. La trobada se celebrarà de 9.30 a 17.30 hores a la plaça de Teresa Valls i Diví, davant de l’edifici L’Olivera. La convocatòria reunirà representants de l’Ajuntament de Sant Boi, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, juntament amb veus d’organismes internacionals com el Banc Mundial, ONU Dones, CIDEU, Governs Locals Units i la Xarxa Local i Regional per les Polítiques del Temps. També hi participaran, de manera presencial o telemàtica, municipis i territoris com Bogotà —anterior capital mundial—, Ciutat de Mèxic, Rennes, Biscaia o Getafe.

L’escriptor i historiador Ireneu Castillo revela en el seu últim llibre, Els últims masos de l’Hospitalet, el perill de pèrdua dràstica del testimoni agrícola de la ciutat, precisament quan antigament aquesta activitat n’havia estat la principal. El que avui és una ciutat industrialitzada i plena d’edificacions, en el seu dia va ser un poble agrícola amb més de tres-centes masies originals. Durant la conferència de presentació del llibre, Castillo ha aportat xifres impactants sobre la transformació del municipi. De les 339 masies que existien històricament, des de Finestrelles fins a la platja —avui el port de Barcelona—, actualment només se’n conserven 25, fet que representa amb prou feines un 7% del patrimoni original. L’autor assenyala la “ceguesa de la quotidianitat” com una de les causes que aquest llegat passi desapercebut per a la ciutadania.

El Soundit Festival torna aquest estiu al Prat de Llobregat amb un cartell complet de més de 55 artistes del panorama DJ. Després d’una primera convocatòria que va fer destacar aquesta reformulació de festival en el mapa musical metropolità, el projecte fa un pas endavant amb una segona edició programada els dies 17 i 18 de juliol al Parc Nou. 

La periodista cultural, patrona de la Fundació Güell i quarta generació de la família del gran mecenes d’Antoni Gaudí, defensa la vigència del llegat gaudinià des de la Sagrada Família fins a la Colònia Güell i Sant Boi. A la imatge que encapçala aquestes línies, la besneta del gran mecenes del geni durant l’entrevista realitzada a la Sala Iuris de la Universitat Abat Oliba-CEU al costat d’una pintura mural d’una familiar seva.  

David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns.  La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral. En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes? És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.

La temporada de bany ha començat oficialment aquest dimecres a la platja de la Murtra de Viladecans amb un missatge que s’ha repetit durant tot l’acte. Les platges metropolitanes es tornen a preparar per rebre a milions de persones aquest estiu, però cada vegada ho fan en un context més difícil i delicat pel litoral.  L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat novetats en l’acte després d’un hivern especialment complicat, marcat pels temporals marítims i els episodis de fortes precipitacions que han tornat a fer visible la fragilitat de la costa metropolitana.  L’acte s’ha celebrat davant del mar i amb un ambient informal entre representants institucionals, treballadors de l’AMB i periodistes. Ha estat protagonitzat per l’alcaldessa del municipi, Olga Morales; el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el gerent de l’AMB, Ramon Torra. La presentació també ha estat introduïda i conduïda per la periodista Cristina Riba. L’acte ha sigut una barreja entre emoció per l’inici de l’estiu i preocupació compartida pel futur de les platges metropolitanes.