Periodisme amb propòsit

El dispositiu desenvolupat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) reprodueix teixit cardíac vascularitzat i permetrà estudiar la toxicitat dels medicaments amb models més precisos i menys experimentació animal. L’ecosistema biomèdic de Bellvitge ha fet un nou pas en la reproducció de teixits humans al laboratori. Investigadors de l’IDIBELL i de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) han desenvolupat un «cor en un xip», un petit dispositiu que integra teixit cardíac viu generat a partir de cèl·lules mare humanes. A la imatge que encapçala aquesta informació, panoràmica del conjunt sanitari ubicat a Bellvitge. El model, denominat Heart-on-a-Chip, pretén millorar l’avaluació de la cardiotoxicitat, és a dir, els efectes adversos que alguns medicaments poden provocar al cor. Aquesta toxicitat constitueix una de les principals causes del fracàs de possibles tractaments quan ja han arribat a fases avançades dels assajos clínics. Segons els investigadors, prop del 90% dels candidats a fàrmacs no aconsegueix superar tot el procés de desenvolupament clínic. Poder anticipar amb més precisió els seus efectes sobre el cor permetria reduir costos, accelerar l’arribada de nous tractaments i evitar que medicaments potencialment útils siguin descartats per una estimació excessiva de la seva toxicitat. El treball ha estat liderat pel Programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL, RegenBell, coordinat pel doctor Ángel Raya, en col·laboració amb l’IMB-CNM-CSIC. Els resultats han estat publicats a la revista científica Advanced Healthcare Materials.

Neinor, Grupo Corp i Roca City són algunes de les promotores que reforcen el paper de l’eix Llobregat com un dels grans laboratoris residencials de l’àrea metropolitana. Els indicadors de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dibuixen un mercat d’accés a l’habitatge tensionat, perquè pugen els preus de compra, el lloguer amb prou feines es modera en alguns municipis i creix la demanda d’habitatge protegit. A la fotografia que encapçala aquesta informació, les autoritats supervisen els plànols de l’operació Roca City, a cavall entre els termes municipals de Gavà i Viladecans. De dreta a esquerra: Damià Calvet, vicepresident de l’AMB; Gemma Badia, alcaldessa de Gavà; Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern; Olga Morales, alcaldessa de Viladecans, i Miquel Àngel Munar, director d’EMEA de Roca Group, durant la recent presentació de Roca City als mitjans de comunicació. L’habitatge manté l’eix Llobregat com un dels principals termòmetres de la tensió residencial metropolitana. L’informe La Metròpoli en 100 indicadors. L’AMB en xifres 2026, elaborat per l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), constata que el mercat es mou a diverses velocitats: mentre alguns municipis del Baix Llobregat concentren bona part de la nova promoció, l’Hospitalet redueix els pisos iniciats i acabats, tot i que continua sotmès a una forta pressió de preus i de demanda social d’habitatge. La dada més cridanera es troba en l’obra nova iniciada. En el conjunt de l’AMB es van començar l’any passat 4.907 habitatges, un 7,4% més que l’any anterior. Però el comportament al territori Llobregat és desigual. Viladecans apareix com un dels grans focus metropolitans, amb 709 habitatges iniciats, una ràtio de 10,5 per cada 1.000 habitants. Comparteix aquest lideratge amb Esplugues, que també arriba als 10,5 pisos iniciats per cada 1.000 habitants, amb 507 habitatges. Molt per darrere queden el Prat, amb 335; Sant Joan Despí, amb 215; Gavà, amb 169; Sant Boi, amb 136, i Pallejà, amb 93.

Kauai Gavà Mar i Punta Roca entren a la selecció Best Chiringuito 2026 que edita Forbes i reforcen l’atractiu gastronòmic del litoral metropolità. El litoral del Baix Llobregat ha situat dos dels seus establiments de platja entre els millors xiringuitos d’Espanya. Kauai Gavà Mar, a Gavà, i Punta Roca, a Castelldefels, formen part de la llista Best Chiringuito 2026, elaborada per Tapas Magazine, que reuneix 25 referències de tot el país per la qualitat de la seva cuina, la seva personalitat, el servei i l’entorn. A la imatge que encapçala aquesta informació, un aspecte del tardeo al Kauai. Els dos locals representen, a més, dues maneres diferents d’entendre la restauració a la vora del Mediterrani. Kauai aposta per una experiència àmplia que combina restaurant, terrassa, música, copes i celebracions, mentre que Punta Roca aprofita el seu emplaçament singular, al final de Port Ginesta i als peus del Garraf, per oferir cuina marinera i a la brasa pràcticament sobre la sorra. La selecció nacional inclou altres dos establiments catalans, Xiringuito Escribà, a Barcelona, i La Pelosa, a Roses, però el fet que dos dels quatre representants de Catalunya estiguin situats a Gavà i Castelldefels confirma el creixent pes gastronòmic de les platges del Baix Llobregat.

La nova instal·lació industrial situa la segona ciutat de Catalunya en la cadena de valor de l’economia espacial, en ple debat sobre la sobirania tecnològica europea. L’Hospitalet farà aquest dilluns, 13 de juliol, un nou pas en la seva posició com a enclavament d’indústria tecnològica avançada. La companyia Pangea Propulsion inaugura oficialment una nau industrial dedicada a la fabricació, el muntatge i l’assaig de sistemes de propulsió espacial, ubicada al carrer de José Agustín Goytisolo, 15, al costat del recinte de Fira de Barcelona a Gran Via. L’acte d’aquesta companyia comptarà amb una àmplia representació institucional i empresarial, en una cita que connecta directament amb la creixent importància de l’espai i la defensa com a nous àmbits d’oportunitat per a la indústria del Baix Llobregat i L’Hospitalet. L’obertura d’aquestes instal·lacions suposa un pas clau en la industrialització de Pangea Propulsion, que busca accelerar el desenvolupament de les seves tecnologies i productes en un moment en què Europa intenta reforçar la seva autonomia i sobirania tecnològica. L’empresa vol contribuir amb aquesta nova planta a l’enfortiment de la indústria espacial i de defensa europea, en un context en què els sistemes de propulsió, els satèl·lits, les telecomunicacions crítiques, les dades i les infraestructures estratègiques han deixat de ser sectors de nínxol per convertir-se en peces centrals de l’economia i la seguretat. No en va, el lema de Pangea Propulsion que figura a l’entrada de la factoria és: “No et limitis a somiar amb el futur de l’exploració espacial. Nosaltres el dissenyem”.

La marca Ebro ja opera amb normalitat a España gairebé quatre dècades després de la seva desaparició. El retorn es va produir amb la seva arribada a l’antiga planta de Nissan de la Zona Franca de Barcelona. El projecte està impulsat per EV Motors, propietària de la marca, en aliança amb el fabricant xinès Chery Automobile, que el seu Centre d’Operacions Europees i el seu Institut d’I+D (Investigació i desenvolupament) a Cornellà, en el parc empresarial Arboretum. L’operació forma part del procés de reindustrialització de les instal·lacions que Nissan va tancar el 2021. La recuperació d’Ebro coincideix amb un context marcat per la transició energètica en la indústria de l’automòbil, la pressió reguladora europea sobre emissions i l’entrada de fabricants xinesos al mercat europeu. Segons el Global EV Outlook 2025 de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), les vendes de vehicles elèctrics van superar els 14 milions d’unitats i van representar prop del 18% del mercat global, amb la Xina com a principal pol, fet que intensifica la competència industrial a Europa.

El motor de la cuina d’un territori no neix dels fogons, sinó de la terra. A pocs quilòmetres de la gran línia d’asfalt, vies de tren i ciment que dibuixa l’àrea metropolitana barcelonina, resisteix un oasi on el temps no es compta amb rellotges digitals, sinó amb el cicle de les estacions. Es tracta del Parc Agrari del Baix Llobregat, un pulmó verd i fèrtil però profundament amenaçat on la terra respira i els arbres ofereixen la millor de les fruites. Allà on molts urbanites només hi veuen camps a través de la finestra del cotxe, un col·lectiu creixent de restauradors abasteix el seu rebost, tot creant un vincle entre el pagès i el comensal. Aquest espai agrari, que està banyat pel tram final del riu Llobregat, té unes condicions geològiques i climàtiques privilegiades que donen aquest sabor tan nostre a tot el que s'hi planta. L'aigua dels aqüífers i els sediments dipositats durant segles d’història han convertit el delta en una de les zones més productores de Catalunya. Malgrat això, la distància entre el camp i la taula sovint s'ha vist alterada per les dinàmiques dels grans mercats de distribució. Per trencar amb aquesta situació i posar en valor l'esforç diari de la pagesia local, va néixer un segell que és una declaració de principis culinaris.

«Les males notícies mai no venen soles, però les bones tampoc». Amb aquesta reflexió, Joan Carles Valero, fundador de Next Llobregat, ha comentat durant la presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, la doble noticia de la consolidació del magazine digital nextllogregat.cat i l’inici d’un relleu generacional a aquesta capçalera amb més participació de joves periodistes que també “aposten per un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi, que doni context, que inspiri i que ajudi a entendre un territori tan complex, contradictori i extraordinari com el Baix”. Encapçala aquesta informació un moment de la intervenció de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, que orgullosament ha afirmat que “al Baix ho tenim tot”. La nova publicació estiuenca reivindica el patrimoni, la cultura i el potencial turístic de la comarca. Periodistes, representants institucionals i col·laboradors han coincidit aquest dimarts en Catalina, de Gavà Mar, a una festa de presentació de l’edició impresa en la que tots els oradors han coincidit en un mateix missatge: el Baix Llobregat ha deixat enrere la imatge de territori de pas per consolidar-se com una destinació amb personalitat pròpia.

Javier González és el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat des de fa 3 anys, i una de les persones encarregades d’impulsar l’estratègia turística de la comarca en un moment especialment rellevant. Amb Barcelona convertida en Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i amb la celebració de l’Any Gaudí, el territori vol aprofitar l’oportunitat per reivindicar el seu patrimoni cultural, arquitectònic i natural, que sovint passa desapercebut. González defensa un model de turisme sostenible, accessible i allunyat de la massificació, basat en la posada en valor del territori i de la seva identitat. La Cripta Gaudí de la Colònia Güell, el llegat modernista de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí o espais singulars com el Museu de les Aigües, Walden 7 o La Rajoleta formen part d’una oferta patrimonial que encara és poc coneguda per a molts visitants.

Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, publicació que els lectors d’aquest digital poden descarregar-se gratuïtament en aquest enllaç Estiu al Baix configura un monogràfic sobre el Baix Llobregat i l’Hospitalet com a territori clau de l’Any Gaudí 2026 i de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La publicació que apareixerà en edició impresa el 30 de juny, i del que aquest text és el pròleg, reivindica una mirada metropolitana que va més enllà de Barcelona i situa el sud de la gran ciutat com a escenari essencial del modernisme, l’arquitectura industrial, el patrimoni romà i la creació contemporània. La fotografia que encapçala aquesta informació assenyala com la pràctica del ciclisme es veurà potenciada enguany amb el pas del Tour de França per la comarca del 4 al 6 de juliol. La Cripta de la Colònia Güell apareix com el gran eix del relat, al ser símbol emocional de la comarca, obra inacabada de Gaudí i peça fonamental per entendre la seva evolució arquitectònica. Al seu voltant, els reportatges recuperen la figura d’Eusebi Güell a través d’una entrevista a la besneta del gran mecenes del genial arquitecte; el paper de La Rajoleta d’Esplugues en la ceràmica modernista, el llegat de Jujol a Sant Joan Despí, el patrimoni de Sant Feliu, Cornellà i Sant Boi, i la restauració del Pont del Diable de Martorell. El conjunt planteja també una lectura turística i cultural del territori. El Baix Llobregat es presenta com una alternativa de proximitat, sostenible i menys massificada, amb rutes patrimonials, espais singulars i una identitat arquitectònica pròpia. En aquest context, l’Hospitalet i la comarca es reivindiquen com a cocapital metropolitana de l’arquitectura, capaç d’unir memòria, innovació urbana i futur.

La campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta” proposa deu parades i deu experiències per promoure el turisme sostenible, cultural i de proximitat a la comarca. A la fotografia, les autoritats posen aquest divendres a Martorell al costat d’un ferrocarril d’FGC logotipat amb la campanya. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat han presentat aquest divendres la campanya “Baixa al Baix Llobregat, Ferrocarrils t’hi porta”, una iniciativa que convida a descobrir la comarca en transport públic a través de la línia Llobregat-Anoia. Sota el lema “10 parades, 10 experiències”, la proposta vincula deu municipis del recorregut ferroviari amb atractius patrimonials, naturals, gastronòmics i culturals.

David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Roser Brosed, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Sergi Busquets i Falgàs Marco afronten l’últim any de mandat amb el repte de convertir una alcaldia heretada o pactada en una legitimitat directa a les urnes el maig de 2027. Són 10 alcaldes a un terç dels municipis del territori Llobregat que es tenen que donar a conèixer per obtenir el recolzament dels seus veïns.  La cursa cap a les eleccions municipals de maig de 2027 ja ha començat al territori Llobregat. Encara no se sap quin diumenge seran convocats els comicis a tot l’Estat —si el 23 o el 30 de maig—, però els partits ja ultimen l’elecció dels seus candidats i preparen unes campanyes que aniran guanyant intensitat a mesura que s’acosti la cita electoral. En les properes setmanes i mesos, alcaldes, alcaldesses i aspirants multiplicaran la seva presència al carrer, a les entitats, als actes públics i a les inauguracions. La maquinària electoral es posarà en marxa amb una pregunta de fons especialment rellevant en alguns municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet: què passarà amb els alcaldes i alcaldesses que han arribat al càrrec a mig mandat i que el 2027 s’enfrontaran per primera vegada al veredicte directe de les urnes? És el cas de David Quirós, Eduard Sanz, Olga Morales, Juan Jurado Bracero, Montse Canas, Alba Bou, Jordi Pérez Condeminas, Roser Brosed, Jordi Busquets i Falgàs Marco. Tots ells afronten l’últim tram del mandat amb un repte polític compartit: transformar una alcaldia heretada, pactada o fruit d’un relleu intern en una legitimitat electoral pròpia.